La vida és bonica, però complicada diu una de les cançons dels Pets, i cert, la vida és bonica, però també és complicada, tot i que a vegades potser que també ens la compliquem nosaltres, és possible que mai acabem d'estar contents amb el que tenim? És possible que ser feliç sigui complicat, però potser si ens aturessim i paressim atenció a tot el que i qui tenim al voltant potser llavors seria una mica més fàcil? Són reflexions que ens hem d'anar fent, són reflexions que ens han de permetre canviar, són reflexions que cal transmetre, són reflexions que ens han de comportar canvis... en definitva són reflexions que ens permetran apropar-nos cada vegada més a la felicitat.
Parlem de felicitat com un estat desitjat, com un estat on tot està controlat i arribem als nostres objectius, on tot segueix el camí escollit... però a vegades no tot pot estar controlat, ni podem arribar on es proposem i aquí entra en joc la nostra capacitat de gestionar i preguntar-nos per ser feliç tot tot ha d'estar controlat? Per alguns és possible que sí, però potser per d'altres la felicitat és quelcom més que tenir-ho tot controlat, la felicitat és gaudir de tots els instants, encara que siguin breus, la felicitat és estimar, la felicitat és riure, la felicitat és envoltar-te d'aquells que t'estimen i et valoren, la felicitat és riure, la felicitat és preocupar-nos pels altres, la felicitat és redecorar la nostra vida de tant, la felicitat és trencar amb allò que obstaculitza caminar segur... la felicitat és o hauria de ser un estat permanent, un estat que no sempre serà fàcil de mantenir, però que si ens hi esforcem, si ens hi dediquem... potser sigui una mica més fàcil!
Podria escriure molt molt... però, ja sabeu allò que dieun que una imatge val més que mil paraules i per acabar us deixo amb uns quants consells que de ben segur ens aniran bé per caminar cap a la felicitat!
Petonets!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada