dijous, 10 d’octubre del 2013

Pensem-hi

A vegades sense adonar-nos-en transmetem valors, creences o actituds que creiem que són les millors per ajudar als nostres petits ja que són aquells valors, creences o actituds que a nosaltres ens han funcionat i ens han permès crèixer i avançar. 

Ho fem amb la millor intenció del món ja que som nosaltres, els adults, els que hem d'ajudar, motivar i engrescar a cercar el millor, però a vegades també evitem que els petits gaudeixin d'allò que més els agrada, evitem que escullin allò que potser els agrada, evitem que cometin errors, donem per fet coses que potser ells no han pensat ni dit, exigim que es facin grans i responsables de seguida, exigim que aprenguin molt i quan més millor... però tot el que aprenent els permetrà ser els millors, viure feliços, no equivocar-se ni frustar-se? De ben segur que no,  de poc servirà ser el més intel.ligent del món si no es té facilitat per empatitzar amb els altres, de poc servirà ser el que llegeix més ràpid o sap més llengües si no es gaudeix el dia, de res servirà estar hores i hores treballant, estudiant si no podem somriure, ballar, cantar i passar-ho amb qualsevol detall, per petit que sigui! Com adults hem d'ensenyar, guiar, mostrar, transmetre molt més del que ens ha funcionat a nosaltres, hem de transmetre que cadascun dels moments viscuts són únics i irrepetibles i que cal viure'ls amb la màxima intensitat i emoció i això només és possible si un fa allò que realment viu i gaudeix.  



¿Bailamos? por dm_523e02e4c6a97


Petonets!!!

10 comentaris:

  1. Faig veure pel facebook aquest vídeo i el vaig trobar genial.
    Tens molta raó, ho comparteixo; però no és fàcil...
    Nosaltres a casa vam "ballar" molt amb el nostre fill per a què descobrís el valor de la vida. Ara que és un adult es troba amb la gran contradicció entre la proposta social (la del pare) i la seva, la vital (la de la nena).
    No, no és fàcil ballar en aquesta societat del consum de les emocions, del consum desmesurat!
    De totes maneres ell segueix buscant la seva pista de ball on poder ser feliç...
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, no és gens fàcil... quan ho escrius i vas llegint-ho et dones compte que tot està tan complicat, però almenys ho intentarem!!!!
      Petonets!!!

      Elimina
  2. Tens tota la raó. Boníssim el vídeo! Amb el teu permís el comparteixo a twitter.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, aquí està tot per compartir!!!
      Petonets!

      Elimina
    2. Hola Vanessa! Torno a ser jo. Si passes per Racons, somnis i colors t'hi espera un regalet.
      Una abraçada!

      Elimina
    3. Hola sento el retard... ara mateix m'hi passo!!! Petonets!!!!!!!!!!!!!!!!

      Elimina
  3. Doncs sí:
    volem ballar, jugar al lego, xerrar, menjar pizzes, jugar a la tablet,anar amb els patinets....fer tantes coses amb ells!!!
    però, serem capaços de resistir la pressió dels 'deures i els examens', les 'extraescolars', la 'maleïda' crisis i deixar-nos portar per les seves inquietuts??
    Tant de bo!
    si més no, ho intentem cada dia.
    gràcies per la reflexió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espe, cert, és díficil tot plegat... però, ho intentarem i estic segura que vosaltres ja ho feu dia a dia!!!!Petonets!!!!

      Elimina
  4. Ohh quin descobriment acabo de fer! Gran blog!

    http://labutxacadelamevabata.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laia, moltes gràcies!!! El teu blog també és genial!!! Ens seguim!!!

      Elimina